Joan Raset dzimis sāls 1938 i va morir a Sant Feliu de Guíxols el 2019 a l’edat de 80 anys. Va fer estudis d’arquitectura i, a partir dels anys 80, es va decantar per la pintura, instal·lant el seu estudi a Barcelona i passant a formar part del Cercle Artístic de Sant Lluc. Va anar a viure a Sant Feliu de Guíxols. Ha fet múltiples exposicions individuals i col·lectives en galeries d’art d’Espanya, França, Alemanya i dels Estats Units, destacant la seva participació a la Fira Internacional d’Art de Miami. També ha fet cartells publicitaris i ha participat en llibres didàctics d’art. Joan Raset ha estat durant molts anys professor del Cercle Artístic de Palamós, impartint classes de dibuix i de pintura amb model.
La seva obra es caracteritza per una sensibilitat poètica i una recerca constant de l’harmonia entre forma i color. Raset combinava una mirada atenta a la natura amb una clara voluntat d’abstracció, tot explorant atmosferes íntimes i paisatges imaginaris. Les seves teles són finestres a una realitat emocional, marcada per una pinzellada subtil i una paleta cromàtica sovint serena però expressiva. L’artista dominava tant la figura com l’abstracció, i en moltes de les seves composicions es pot intuir un diàleg entre l’espai arquitectònic i el gest pictòric, fruit segurament de la seva formació en arquitectura.
La família de l’artista destaca que “ell tenia els seus efectes, però la mort ens convida a ser benevolents, a triar el millor que deixa, i amb en Raset hi ha molt a triar…. La capacitat de pintar ho era tot per ell. La pintura alliberava el seu món interior…. Hem de donar gràcies al fet que va aconseguir fer de la seva passió la seva professió, perquè avui hi ha repartides pel món moltes obres seves, moltes d’aquestes finestres que en ell ens obria cap a un món bell i amable”.
L’exposició a la fundació del Casino Guixolenc – Espai Cambra, que es podrà veure fins el 15 d’agost, recupera una selecció representativa de la seva trajectòria artística i convida el visitant a redescobrir la mirada serena i profunda d’un autor que va saber construir un llenguatge plàstic propi, al marge de modes i convencions, fidel a una vocació sincera.